Nadal Català any 2012

      La gran manifestació de la Diada del 2012 sota el lema  “Catalunya nou Estat d’Europa” va congregar prop de dos milions de catalans. El poble de Catalunya havia expressat clarament, que volia la independència. L’endemà, el President Mas va pronunciar un discurs transcendental en que assumia el lideratge, per fer de Catalunya un País independent dins la UE.  La “transició Nacional”, es formalitzava. La Nació Catalana havia trencat les cadenes mentals que la tenien esclavitzada.

      La il·lusió i l’esperança, il·luminaven el Nadal d’enguany. Havia començat el compte enrere per guanyar la llibertat. He volgut plasmar aquesta realitat i aquesta joia, en la felicitació de Nadal.

 

Nadal Català, any 2012

Poble que mereix ser lliure

s’ha de guanyar la llibertat

de genolls no es pot  viure

s’ha de viure amb dignitat.

Ens volen prendre la parla

la història ens l’han robat

ens   malmeten  la  cultura

fins els diners s’han emportat

ens  maltracten  com a Poble

masses anys ens han maltractat

som hereus d’un passat noble

aixequem-nos   amb   dignitat

enarborem   la   bandera

amb  l’estel  de  la llibertat

sense   por  per  la drecera

que molts catalans han triat.

De l’Alguer a la Cerdanya

Penedès, Selva,  Maestrat

l’Empordà, el Matarranya

Ripollès   i   el   Priorat.

Rosselló,  Osona,  Fraga

el Barcelonès, Montserrat

Maó,  l’Urgell  i  la  Franja

Vallès, Conflent i Llobregat.

Bages, Guardamar, Noguera,

Garrotxa, Garraf, Sant Cugat

Salses,   Montsià,    Ribera

Girona,  l’Aran  i  Malgrat

els  insults  i  l’amenaça

dels sabres i d’un cos armat

amb  guàrdies de mala raça

civils  amb  tricorni  tronat

 

el tret surt  per la culata

el  poble  han  espavilat

excepte   aquella   rata

que sempre ens ha matxucat

no  s’espanta  Catalunya

el poble no s’ha espantat

d’una prepotent  Espanya

que l’Europa ha desarmat.

L’espoli creix, no s’atura

collen   la   Generalitat

sense  treva  ni  mesura

i el poble s’ha emprenyat

un  allau  incalculable

de gent que vol la llibertat

molt  viva  i  responsable

la tempesta ha congriat

el  clam  de tot  Catalunya

                és  el  crit  de  la  llibertat               

de treure’ns el jou d’Espanya

i  bastir  el  propi  Estat

El Parlament ja prepara

el que el poble ha manat

que no és cap aventura

és del poble la voluntat

referèndum o consulta

els catalans ja han votat

caminant pel full de ruta

la  ruta  de  la  llibertat.

Ja ha començat la cursa

de la llibertat a l’Estat.

Ebre,  Gironès,  Eivissa

i  l’Anoia si han sumat.

 Comença  la  reconquesta

de  la  Pàtria  i  de  l’Estat

hem d’obrir la gran finestra

per  l’aire  de  la  llibertat

difícil   és   la   conquesta

el més difícil s’ha guanyat

cal fer com una orquestra

un  treball  dur  i conjuntat

amb seny, afany i cultura

el desig haurem abastat

la   batalla   serà   dura

aguantem i haurem guanyat.

Aquest Nadal és sens dubte

especialment   assenyalat

doncs marca el compte enrere

per  conquerir  la  llibertat. 

 
Manel Pagès i Panadès

Sabadell 25 de desembre de 2012

 

El país de la vaca i el ruc, conte de Nadal 

      En una època de penúria i desconcert, herència amarga de la disbauxa esbojarrada d’uns manaires irresponsables i malbaratadors, és bo i convenient, desitjar-nos felicitat.

     He volgut recrear el Nadal, amb una metàfora protagonitzada pels més humils del pessebre. El bou i la mula que la modernitat ha transformat en la vaca i el ruc. Heus aquí el conte de Nadal d’enguany

El país de la vaca i el ruc

      És un país meravellós, curull i petit com un pessebre, de faula i com a tal l’explicarem. De clima benigne i menges exquisides Hi han rius, rierols, engorjats, estanys, espadats, boscos, fagedes, prats i turons. També pobles, ciutats, castells, esglésies romàniques, edificis gòtics i modernistes. Ple de camins, carreteres, trens, ports i aeroports. Una terra de vaques i rucs, gent senzilla, treballadora i emprenedora. Van inventar la farga per obtenir l’acer, el formigó, el romesco, la paleta catalana, la persiana i el submarí. D’aquestes contrades en va sortir la numeració que s’utilitza arreu del món. Van dominar la mar mediterrània, establiren les normes del comerç i la navegació modernes, vigents fins no fa pas gaire. Instituïren el primer parlament i la seva moneda ve ser una precursora de l’euro. La seva llengua de vuit sons vocàlics, punts volats i mots monosíl•labs, era admirada arreu d’Europa.

      Però heus aquí, que aquesta nació va ser envaïda per unes hordes borbòniques que a sang i foc van imposar el seu imperialisme decadent i parasitari. Van conquerir la capital, després d’un setge ferotge que va durar més d’un any. La superioritat militar va doblegar l’heroica resistència dels seus habitants. Després de la capitulació, la persecució, la venjança, l’opressió i l’absolutisme reial. Van destruir l’Estat Nacional i suprimiren les institucions, universitats i l’escola militar. Imposaren les seves lleis i van carregar als seus habitants d’impostos, prohibicions i obligacions. Els patriotes que s’hi van resistir els van penjar. La llibertat havia desaparegut. La llengua del país va ser proscrita, la història amanida al gust de l’invasor i la seva identitat potinejada i escarnida.

     Els invasors van intentat per tots els mitjans de fer desaparèixer el record de la Pàtria perduda i esborrar la personalitat d’aquell poble. Tot i disposar de la força bruta, la seva incompetència era tan gran i la seva estupidesa tan clamorosa, que no se’n van poder sortir. Amb moltes dificultats i entrebancs, aquella nació subjugada, tornava a renéixer. Recuperava la seva llengua molt malmesa, feia la revolució industrial i es modernitzava. La bonança va durar poc. Un altra cop va tornar la guerra, els bombardejos, la invasió i uns terribles anys de gana i dictadura falangista. Mort el tirà, es proclama una democràcia monàrquica que concedeix una autonomia insuficient i es recuperen unes certes llibertats. Però també s’instaura la inquisició constitucional i s’imposa el dogma de fe de la indissolubilitat de la pell de brau. El nou Govern imperial segueix aplicant la política jacobina, centralitzadora i espoliadora dels seus execrables antecessors. Amb astúcia, enganys i mentides, procura sibil•linament continuar l’asfíxia econòmica i la destrucció de la identitat nacional de la seva última colònia. És el tractament habitual als països vençuts i desarmats.

      Els greuges son tan escandalosos, evidents i palpables, que cada dia que passa creix la indignació i el nombre de vaques i rucs -gent afable i diligent- que es volen treure el jou de sobre. Però en aquests paratges hi ha de tot i força. Tenim el ruc treballador i estalviador, creador de riquesa, que dissimuladament o barroerament, és requisada pels senyors centrals. També algun matxo respectuós amb l’invasor i les seves lleis imposades que empobreixen el país amb tributs abusius. El fet incontestable és que al país de les vaques i rucs, després d’haver-los vilment enganyat i espoliat, els amos els hi neguen el menjar que els hi han requisat. Tampoc els hi fan les infraestructures que necessiten per poder treballar i subsistir. Amb tan dejuni i maltractament, augmenta el descontentament i el desig de llibertat.

      Ha sortit el ruc emprenyat, que proclama en veu alta que no es resigna a l’explotació ignominiosa a canvi de res. Fa consultes populars i en resulta que el ruc vol decidir el seu futur i el destí del seu treball. També tenim la vaca cega, que no veu o no vol veure la situació en que està sotmesa, la maltracten, l’exploten, la grapegen i no fa res. Accepta sense remugar que la munyin a canvi de donar-l’hi una mica de la seva pròpia llet i l’hi deixin menjar l’herba de casa seva. El destí d’aquesta vaca maragalliana, submisa i mesella, és acabar pobre, malalta i menyspreada. Però sorgeix la vaca de nissaga vallesana, la de la mala llet, que manifesta de forma multitudinària la seva protesta i engega d’una coça el jou constitucional i la munyidora solidària al botavant. La vaca entreveu un futur feliç, on fa de la seva llet el que vol i no ha de donar explicacions en un idioma que no és el seu. Les noves vaques i els nous rucs, ja no volen pertànyer a un ramat que no és el seu. Bramen un: ja n’estem fins els narius d’aquesta presa de pèl, de tanta injustícia i de tanta iniquitat. Són l’avançada d’un allau incontenible que desfermarà el vent de la llibertat i trencarà per sempre més, les cadenes de l’esclavitud. Gràcies al bou i la mula del pessebre, que s’han revoltat, la nació s’haurà salvat i la faula s’haurà acabat.

                                      Manel Pagès i Panadès.


                                                                                       Sabadell, Nadal 2011

Cicle de conferències SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

L'Associació Sabadell Memorial, presenta el Programa 2010- 2011

  INFORMACIÓ I DEBAT 

 SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

D’on venim, qui som, què tenim, què volem i què fem.

1) La formació de la Nació i de l’Estat català (dijous 4-11-2010)
     Fonaments històrics de l’Estat català i de la nació catalana. Guifré el Pilós, la Catalunya imperial. Una     
     Pàtria mil•lenària. Els signes d’identitat, els símbols. Els Països Catalans. La decadència
A càrrec d’En Miquel Crusafont i Sabater, Doctor en Història i en Enginyeria. President de la Societat    
     Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans

2) La Renaixença de Catalunya, una tasca escapçada (dijous 2-12-2010)
     La invasió de Catalunya, la destrucció de l’Estat i de la Generalitat (el Govern de Catalunya). El      
     catalanisme de la renaixença. Llengua, industrialització, la Mancomunitat. El primer Estatut. El    
     desgovern.  La guerra, invasió, dictadura i destrucció de la Renaixença.
A càrrec d’En Miquel Crusafont i Sabater, Doctor en Història i en Enginyeria i President de la Societat
      Catalana d’Estudis Numismàtics de l’Institut d’Estudis Catalans.

3) La llengua catalana, un signe d’identitat irrenunciable (dijous 3-2-2011)
      Un combat a vida o mort que estem obligats a guanyar. Lleis i sancions. Escola i Universitat
      Competències del Govern de Catalunya. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Internet, el   
      cinema, la propaganda i l’etiquetatge. El català a la Justícia.
A càrrec de Carme Forcadell i Lluís, Llicenciada en Filosofia i Ciències de la Informació, filòloga,
      Fundadora de la Plataforma per la Llengua, vocal de la Junta d’Òmnium Cultural

4) L’Economia catalana, 22 mil milions de raons a l’any, per a la independència. (dijous 3-3-2011)
      L’espoli fiscal, les empreses, la investigació, la Universitat, la energia. Les infraestructures, xarxa viària,
      ferrocarrils, ports i aeroports. El mercat europeu. Els serveis, sanitat, ensenyament, policia, Seguretat
      Social, Cultura i llengua.
A càrrec de Joan B. Casas, Economista. Vice Degà del col•legi d’Economistes de Catalunya.

5) El Catalanisme de la Independència. (dijous 7-4-11)
      La transició, democràcia, autonomia i l’estatut. La tasca dels catalans. El dret a decidir. Els 
     Referèndums populars. Els partits polítics. Som una nació, tenim un País i ens correspondria un Estat   
     propi. Full de Ruta cap a la Independència.
A càrrec d’En Manel Pagès i Panadès, enginyer, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de 
     l’Institut d’Estudis Catalans, autor dels llibres “Full de Ruta cap a la Independència.” i “Sobre la 
     Memòria, evolució, cultura i mnemotècnia”.

6) Catalunya en una cruïlla històrica. (dijous 5-5-11)
      Cloenda i final del cicle amb un debat obert sobre la independència de Catalunya, entre els 
      conferenciants que han intervingut en el cicle i els assistents.

      Les conferències es celebraran els dijous a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes del Casal Pere Quart de Sabadell, Rambla 69

Conferència i presentació del llibre "Full de ruta cap a la independència"

      El  8 d'abril de 2010 es va realitzar al Casal Pere Quart de Sabadell, la conferència i presentació del llibre:

"Full de ruta cap a la independència"

"Catalunya entre la ignorància i el coneixement"

D'En Manel Pagès i Panadès

Pròleg d'En Joan Laporta i Estruch

A càrrec de:

        Àlex Fenoll i Cruells, d'Òmnium Cultural de Sabadell i membre del Cercle Català de Negocis (CCN)

        Manel Pagès i Panadès, enginyer, vocal de la Junta de  l'Associació Catalana de Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans i President de l'Associació Sabadell Memorial

El Museu Tèxtil de la Llana de Sabadell, una mancança imperdonable i una vergonya per la Ciutat.

Museu Tèxtil i demagògia


       L’Associació Sabadell Memorial ha defensat des de la seva creació, el Patrimoni Cultural de Sabadell i d’una forma especial el seu llegat històric. Per aquest motiu vam impulsar la constitució d’una Comissió formada per diverses Entitats Ciutadanes per la creació d’un MUSEU TÈXTIL DE LA LLANA. També vam donar suport al grup de teòrics tèxtils, que han dedicat desinteressadament temps i esforços per recuperar els mostraris tèxtils que Sabadell va generar i que sense l’esforç d’aquests abnegats treballadors jubilats, s’haguessin perdut irremissiblement. Afirmem que és una fita molt important que esmena una greu mancança cultural i històrica de Sabadell, l’acord del Ple de l’Ajuntament del 2 de febrer passat, pres per unanimitat, de convertir el Vapor Pissit en la seu del futur Museu Tèxtil i rehabilitar la maquinària existent, aprofitant els fons d’ajut Europeus.
       Si algú hi està en contra, que ho digui clarament. El que no és admissible, és voler desacreditar amb mitges veritats i demagògia barata, un projecte que gaudeix del suport majoritari, tan polític com social, de la Ciutat de Sabadell. Dir que en comptes del Museu hauríem de preocupar-nos de l’atur, és pura demagògia. Les preocupacions o el treball dels ciutadans no poden eliminar l’atur. Els qui s’haurien de preocupar de la greu crisi econòmica, generadora de l’atur, son el Govern de la Generalitat i sobretot el Govern Espanyol que són els que tenen el poder i les competències per fer-ho. És alarmant la incapacitat que demostren per poder eradicar aquest terrible flagell.
       El nom de Sabadell, apareix per primera vegada el 1.050. Al 1400 es basteixen els primers molins drapers al Ripoll i al 1559 es funda el Gremi de Paraires. Al 1800 amb l’aigua del Ripoll i al 1900, amb la construcció dels vapors, Sabadell deixa de ser pagesa i artesana i entra en l’Era Industrial. Sabadell neix i s’engrandeix amb la indústria tèxtil i es converteix en una Ciutat moderna i en un centre Industrial capdavanter. Esdevé el primer centre llaner d’Espanya i es un referent internacional, anomenada la Manchester catalana. Aquests és el nostre patrimoni més preuat. El que tenim de recordar i conservar.
       L’Arxiu Històric no té res a veure amb un Museu. Voler canviar-lo de lloc en plena crisi, és llençar diners en va. El Museu de Paleontologia, té entitat pròpia internacionalment reconeguda. Els altres Museus, devaluats amb plafons didàctics i amb una pretesa modernitat que fa riure, són d’interès local i ja estan bé allà on són. En canvi disposar d’un Museu Llaner especialitzat, seria d’interès per a tots els estudiosos d’arreu del món i un reclam turístic de primer ordre. Potser això si que ajudaria a pal•liar l’atur. Pontificar que les instal·lacions, màquines i mostraris, no tenen cap importància o que son casolans o que no aporta cap valor afegit, amb arguments falsos i tendenciosos, més que una irresponsabilitat, és una estupidesa. Cal dir que la majoria dels Museus Industrials i Tecnològics de Catalunya i sobretot d’Europa, no son cartells i textos trets d’Internet, sinó instruments i fàbriques que funcionen. Només cal viatjar i anar a visitar-los. En quan al Vapor Pissit, té la suficient capacitat per poder bastir una part important del futur Museu Tèxtil llaner. Amés és l’edifici de configuració industrial més important i antic que es conserva a Sabadell. Construït l’any 1842 és el més significatiu. Mereixedor d’exposar-hi amb dignitat, la història tèxtil específica de Sabadell en les seves vessants tècniques, socials i econòmiques.
       El Museu Tèxtil a cal Pissit no hipoteca res. La selfactina tampoc. Encara menys un hipotètic i desconegut Projecte Museístic, que no sabem on s’ubicarà. Però presentat amb arguments tan estrafolaris com que “tindrà cara i ulls” , que no serà narcisista ni provincià i d’altres llocs comuns que no paga la pena reproduir. El que no es pot acceptar, és contraposar una entelèquia, a un Museu Tèxtil avalat per la majoria dels sabadellencs. El que si ha hipotecat el futur Museu Tèxtil, ha estat la incúria municipal que ha permès que gran quantitat de maquinària, molta d’ella única, hagi desaparegut i d’altre s’hagi deteriorat. En comptes de promoure aquest Museu, els diferents Ajuntaments o no han fet res tot i el mandat dels Plens o han generat impediments o simplement l’han boicotejat. Només ens queda un dubte. ¿L’article que va sortir en el Diari de Sabadell, denigrant el Museu Tèxtil nonat, estava inspirat per alguna Autoritat Municipal que vol continuar amb el mateix joc d’aprovar públicament un projecte, per després impedir-ho a la pràctica o era una opinió individual, fruit de l’animadversió contra la industria tèxtil, tan de moda aquests últims anys?

Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial.

Article publicat al Diari de Sabadell del divendres dia 26 de febrer de 2010

EL FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Catalunya entre la ignorància i el coneixement

El dijous 8 d'abril de 2010, a les 7 del vespre al Casal Pere Quart de Sabadell, Rambla 69, conferència i presentació del llibre:

EL FULL DE RUTA CAP  A   LA  INDEPENDÈNCIA

                                             O

CATALUNYA ENTRE

LA  IGNORÀNCIA I

EL CONEIXEMENT

D'En Manel Pagès i Panadès

RESUM

És un llibre didàctic, entenedor i amè. Recorda que l’Estat Català es va formar fa més de mil anys i que en fa 296 va ser destruït a sang i a foc, pels exèrcits francesos i espanyols. Constata que el principal enemic de Catalunya és l’Estat espanyol i a partir del Catalanisme de la Renaixença, formula el Catalanisme de la Independència. Assenyala que els nostres drets es basen en la història i en la voluntat popular i no en cap Constitució. Denúncia el genocidi cultural, l’espoli i l’asfíxia econòmica que impunement ens sotmeten els Governs de Madrid. Exposa la necessitat de modificar el rumb i els límits de la via autonòmica i fer-ne un instrument d’emancipació. Per la defensa dels interessos de Catalunya i dels Catalans, reivindica el dret de la Nació Catalana, a posseir el corresponent Estat. Expressa el deure de continuar la tasca de la Renaixença i la responsabilitat d’iniciar la Reconquesta de l’Estat Català. Emfasitza la importància d’Internet en aquests afers i descriu amb claredat, senzillesa i rigor, els passos necessaris per aconseguir aquests objectius.

ÍNDEX

1- Pròleg.

A càrreg d'En Joan Laporta i Estruch

2- Presentació.
Reptes i exigències del Nacionalisme Català al tombant del segle XXI
3- La Renaixença com a referent.
La importància de conèixer, valorar i continuar, la tasca  interrompuda de la Renaixença. El Catalanisme, la seva expressió política. 
4- El segrest i el desconeixement de la nostra Història. El naixament del'Estat Català fa més de mil anys. Qui perd els orígens, perd la seva identitat
5- Dictadura i devastació.
La destrucció de la Renaixença, la repressió de la llengua catalana i la persecució de la llibertat. Cal acceptar que la democràcia és el millor sistema polític conegut.
6- Una transició hipotecada.
Hem de superar la transició i començar a bastir un procés d'autodeterminació.
7- Un cop d’Estat encobert.
Som un País ocupat i sotmesos a un Estat que és el principal enemic de Catalunya. Hem d'aprofitar l'Autonomia per enfortir el catalanisme i exercir el dret a decidir el nostre futur polític
8- Una Autonomia qüestionada. 
L'Autonomia ha de servir per perprefigurar una Catalunya lliure i sobirana.
9 - El catalanisme del segle XXI.
Fonamentats en el Catalanisme de la Renaixença, volem formular el catalanisme de la Independència.
10 - El Nacionalisme Català.
La Renaixença de Catalunya, ha d'obrir el camí per la Recomquesta de l'Estat. 
11- Som una Nació i volem Estat Propi !
Resum i conclusió del 3er Congrés Catalanista.
12 - IPM o la tasca dels catalans.
Informació, Persuació i Mobilització. Hem de difondre i fer pedagogia del Nacionalisme a tothom i a tot arreu.
13 - El gran repte de normalitzar l’ús de la llengua catalana.
La defensa i la propagació de la nostra llengua, és un imperatiu absolut. Si l'idioma oficial de Catalunya és el català, l'hem d'utilitzar sempre !
14 - L’espoli econòmic d’un Poble desarmat.
Ens estan espoliant impunement. Conclusió i solució: contra l'explotació i els maltractaments, la separació.
15- L’Impost de la vergonya o la vergonya d’un govern.
Aquest impost és una injustícia i un greuge comparatiu. Per eliminar realment l'Impost de Successions, cal votar en clau nacionalista.
16- Mercat espanyol o mercat europeu ?
El nostre mercat és Europa i el Món. S'ha d'anar prescindint progressivament del mercat espanyol.
17- A Catalunya la riquesa es guanya treballant.
 L'Estat Espanyol és perjudicial per la nostra economia. Volem un Estat Català fonementat en la Història i en la nostra voluntat, al servei des Catalans i per defensar els nostres interessos. 
18- Sense identitat no hi ha nació.
La identitat es manifesta amb els símbols propis del nostre Poble, amb les nostres tradicions i amb la nostra personalitat específica.
19- La importància dels símbols.
La presència de símbols catalans, ha de dominar el paissatge de Catalunya.
20 - Les Seleccions Esportives Catalanes, un catalanisme de gran      abast.
Els Clubs Esportius, són l'escola primària del catalanisme.
21- Referèndums Populars i Dret a Decidir.
Els Referèndums Populars, consoliden el Moviment Independentista i el propaguen per tot el País.
22- La massa crítica, un factor determinant que no podem obviar.
El Catalanisme ha d'impregnar tots els aspectes de la Societat Catalana i aconseguir l'adhesió de tot el Poble.
23- Mitjans de comunicació, propaganda i manipulació.
La Independència avança amb Mitjans de Comunicació Catalanistes i al servei de la Pàtria.
24- Un territori ple de Províncies, Diputacions i Vegueries.
Una Pàtria i una Nació existeixen, quan en un territorì hi són presents.  
25- Els partits polítics, unes eines necessàries.
Hem d'aconseguir que els Partits Catalans, siguin bàsicament nacionalistes.
26- Estatut, finançament i traspassos: frau, estafa i presa de pèl.
El Dret a Decidir no és cap drecera. És l'autopisya -segurament de peatge- vers la independència.
27 - La Constitució Espanyola, el Tribunal Constitucional i la Inquisició. 
La Constitució Espanyola és la muralla ciclopia on s'estevellen les aspiracions Nacionals de Catalunya. El Catalanisme ha de ser el referent de la societat Civil. 
28 - L’Estat Català comença amb la Generalitat.
Si volem, podem !!!!  Si volem i votem, ho aconseguirem.
29 - El Parlament Català i el Referèndum per la Independència. La nostra força rau en el convenciment de que la independència és possible i en la voluntat indomable del Poble de Catalunya per aconseguir-la. 
30 - Epíleg.
Som una Nació i volem l’Estat que ens correspon. Un Poble, una Nació, una Pàtria i un Estat. Això és el que necessitem, desitgem i volem. La història ens ha de recordar, per haver començat la Reconquesta. De l’Estat, evidentment. Aconseguir-ho, només depèn de nosaltres.
Els objectius que volem aconseguir i propagar:

1) La història de Catalunya com a base de la nostra identitat.
2) El català com a idioma oficial de Catalunya
3) El Catalanisme com a motor social i polític
4) La Nació, la llibertat i la democràcia, fonaments ideològics
5) L’Estat Català com a objectiu final i absolut
31 - Annex A : Els Símbols de Catalunya
32 - Annex B: monedes  commemoratives del centenari de la Unió Catalanista (1900-2000
La primera moneda dels Països Catalans. A càrrec d'En Miquel Crusafont i Sabater.

Aula d'Extensió Universitària de Sabadell

Aula d’Extensió Universitària de SabadellCURS 2008-2009
Programa de les Conferències pronunciades pel Professor Manel Pagès i Panadès, els dies 17-11-08 a l’Auditori de Caixa Sabadell i el 15-12-08 al Teatre La Faràndula

BIOGRAFIA:
En Manel Pagès i Panadès, neix a Sabadell un tres de maig de 1937. Casat i pare de dues filles. Estudia solfeig, teoria musical i piano al Conservatori de Sabadell. Enginyer Tècnic Industrial, per la UPC. Professionalment s’ha especialitzat en termodinàmica de fluids i automatismes. Professor de física i matemàtiques a l'Escola Industrial de Sabadell. Director de projectes a ABB Motors. Secretari de l'Acadèmia de Belles Arts; secretari de la Cooperativa La Sabadellenca. Processat i empresonat com integrant dela 113 de l'Assemblea de Catalunya. Del 1987 al 1995, Regidor de l'Ajuntament de Sabadell; vocal del Patronat dels Museus de Sabadell i de l'Arxiu Històric Municipal. Actualment és membre de la Unió Excursionista de Sabadell,  del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, de la Unió Catalanista; vocal de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans i President de l’Associació Sabadell Memorial. Conferències a l’Institut d’Estudis Catalans, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, al Col·legi de Doctors i Llenciats de Catalunya a Barcelona i a diverses ciutats de Catalunya. Autor de diversos treballs, articles i publicacions, entre d’altres, el “Pla d’urgència econòmic i social per la transició democràtica a Sabadell” i “Reptes i exigències del Nacionalisme Català al tombant del segle XXI”; del llibre “Sobre la Memòria. Evolució, Cultura i Mnemotècnia” i de "El Full de Ruta cap a la Independència" o "Catalunya entre la Ignorància i el coneixement".

SOBRE LA MEMÒRIA. Evolució , Cultura i Mnemotècnia
S I N O P S I
        L’adaptació al medi, motor de l’evolució i factor determinant en el desenvolupament de la Memòria. El treball manual i la necessitat de recordar, factors decisius per la supervivència i pel creixement cerebral. La revolució neolítica, la creació de les memòries artificials i llur interacció amb la Memòria humana (escriptura, llibres, agendes, impremta, fotografia, cinema, ordinadors, etc.) Anàlisi de la retenció sensorial i dels sistemes que constitueixen la Memòria (Memòria Operativa, Immediata i Estructural). Descripció dels processos bioquímics que possibiliten la facultat de recordar. La formació de les sinapsis en les estructures neuronals, procés cultural, basat en la conceptualització, la formació de Mots, Vults, Esquemes, Seqüències  i Guions i conformat per la predisposició genètica. Les estructures neuronals, essència i magatzem de la Memòria. La plasticitat neuronal, condició decisiva per a l’aprenentatge d’idiomes. Descripció de les propietats de la Memòria, dels Principis Reguladors que en governen els seus processos mentals i de les estratègies utilitzades en la recuperació d’informació. Exposició dels Mecanismes Psicològics en que es fonamenta la Mnemotècnia i llurs aplicacions per tal d’augmentar la capacitat de recordar. Exemples d’aplicació d’aquests principis. Els diferents mètodes d’aprenentatge. Utilització de la Numeració Alfabètica per poder memoritzar xifres amb la mateixa facilitat que les paraules i poder aplicar-hi tècniques mnemotècniques. Exercicis per enfortir, recordar i mantenir en bon estat la memòria També consells pràctics per conservar i no perdre la memòria abans d’hora.

               LLIBRE  
  SOBRE LA MEMÒRIA
                               Evolució , Cultura i Mnemotècnia


                                      Í N D EX
Presentació
Introducció, justificació, finalitat i esquema general del llibre
1 La gran desconeguda. 2 Justificació i necessitat. 3 La Memòria o la vida. 4 Quan de la necessitat se’n fa virtut. 5 Un ensenyament absurd, car i obsolet. 6 Una eina multiús i tot terreny, en experimentació permanent. 7 La dicotomia de la discòrdia. 8 Com navegar per les pàgines d'un llibre. 9 Una llambregada al futur que ve.

Capítol 1. Gènesi
Aspectes evolutius, històrics i culturals

1.01 Origen i evolució de la Memòria. 1 I en el principi dels segles, existí la Memòria. 2 L’adaptació al medi, motor de l’Evolució. 3 Evolució homínida i desenvolupament cerebral. 4 El que ignora els seus orígens, perd la seva identitat.

1.02 La Revolució Tecnològica. 1 Treballs manuals que perfeccionaven el cervell. 2 La Memòria factor de supervivència. 3 Temps era temps, que els més rucs plagiaven. 4 La Revolució que va calar Foc a tot el món. 5 I el Fill de l’Home es va fer Verb. 6 Tenir experiència, guardar-la i transmetre-la per internet. 7 L'arbre genealògic de la Memòria.

1.03 El factor tècnic i cultural. 1 El calendari de la humanitat. 2 De la Memòria única a les primeres civilitzacions. 3 Els sistemes artificials de Memòria. 4 El retrat de final de curs.

1.04 Els Arquetips. 1 Intel•lectualitat mítica i tecnologia lítica. 2 Mites, falòrnies i comptes de la vora del foc. 3 Imatges del passat, fantasmes del present. 4 De com van arrasar les noves tecnologies verbals.

1.05 El factor mimètic. 1 Un arxiu fet a mida, indivís i ben compenetrat. 2 Només els infants posseeixen el do de llengües. 3 L’etapa infantil: del Mimetisme al Coneixement. 4 Fent i desfent, aprèn l’adolescent. 5 Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla. 6 Els primers coneixements, determinen els coneixements futurs. 7 Coneixements bàsics o de primera necessitat. 8 Només podem conèixer, allò que hem après.

1.06 Precedents històrics. 1 Les constel•lacions estel•lars de Babilònia. 2 Les primeres referències històriques i llur destrucció. 3 El Renaixement de la Ciència i la Revolució Científica. 4 Una recerca curulla d'entrebancs. 5 La investigació científica de la Memòria. 6 La ventafocs de la investigació. 7 Una recapitulació amb visió de futur.

Capítol 2. Què és la memòria ?
Aspectes fisiològics, constitució i organització

2.01 Descripció i funcionament. 1 Una presentació amb intencionalitat manifesta. 2 El molt eficient arxiu dels records i de la informació 3 Sota la llei del mínim esforç. 4 Mot i Vult, unitats significatives d’informació. 5 L'emancipació de la Memòria.

2.02 La Retenció Sensorial. 1 Un retenció tan especial que no passa per Hisenda. 2 Atenció, selecció i rebuig en la retenció voluntària. 3 Saber separar el gra de la palla, pot evitar una patacada. 4 Filtres per depurar la Memòria. 5 La vista és la que treballa. 6 Experimentar d'oïda i a les palpentes. 7 Tot recordant la cenestèsia a les muntanyes russes. 8 Tenir bon nas no té res a veure amb el bon gust.

2.03 Els Sistemes de Memòria. 1 Fer memòria sense saber com. 2 Una Memòria treballa, mentre les altres dormen. 3 Dins la Memòria encara hi ha classes, això sí, concatenades. 4 La Memòria Operativa és expeditiva. 5 La Memòria Immediata és cosa sensata. 6 La Memòria Estructural és descomunal. 7 Quatre Memòries pel preu d’una.

2.04 La Memòria Operativa. 1 Una representació amb Setis disponibles limitats. 2 Allò que el vent (de l’oblit) s’endugué. 3 Els experiments més barats del món, per una Memòria amb capacitat limitada 4. Acabat de dir, acabat d'oferir encara que sigui per telèfon mòbil. 5 L’oblit pel pas del temps. 6 Qui molt abraça, poc estreny, encara que sigui de memòria. 7 Després de molt repetir, s'acaba per transferir.

2.05 La Memòria Immediata. 1 Inauguració del SIM, el Supermercat de la Informació Immediata. 2 El record i l'oblit de les coses caduques. 3 L'entrada i la sortida d'informació en el SIM. 4 Només recordem amb facilitat, allò que ens interessa. 5 La informació d'utilitat temporal, en general no esdevé mai fixa. 6 Consolidació i transferència de dades del SIM al SEM. 7 Una Memòria controlable segons convingui i segons com vingui.

2.06 La Memòria Estructural. 1 Els Grans Magatzems SEM de la informació. 2 Coneixements d'ús constant i de primera necessitat. 3 Més difícil que trobar una agulla en un paller. 4 Menú a la carta amb introducció, consolidació i permanència. 5 Tal faràs, tal trobaràs. 6 La informació es consolida segons l’interès que hi apliquem. 7 La Memòria Estructural, és conservadora en general.

2.07 Relació entre la Memòria Operativa i la Memòria Immediata. 1 La coexistència pacífica entre les dues Memòries. 2 Com gaudir d’unes bones corbes de posició serial sense anar a la platja. 3 Corbes de posició serial amb biquini o en dos segments. 4 Manipulacions descarades per tal d’afavorir la Memòria Immediata. 5 Experiments on la Memòria Operativa queda esborrada del mapa. 6 Una experiència al•lucinant, sobretot si es guanya la lliga. 7 Paraules no relacionades, per poder fer relacions.

2.08 La naturalesa de la Memòria. 1 Els cervells multibilionaris i els pobres xips. 2 La circulació biònica en els circuits sinàptics de "mon meló". 3 Relacions íntimes entre la Bioquímica i l’Electrònica. 4 La xarxa interna de relacions excitants. 5 Un banc de dades molt ben relacionat. 6 Un laberint de connexions a l’ombra del cervell. 7 Les comunicacions sense fils i la transmissió del pensament 8 Un sistema de comunicacions genial.

2.09 L'estructura de la Memòria 1. Record Factual o Record Conceptual. 2 Exemples i distinció entre els Records Factual i Conceptual. 3 Una Memòria congriada, amb recollida selectiva. 4 Qui és fill d’un gat, si no se li assembla de la cua, se li assembla del cap. 5 De la Cadena perpètua a l'Esquema Conceptual. 6 Operativitat, anàlisi i contingut conceptual dels Esquemes. 7 Com copiar Esquemes sense haver de pagar drets. 8 Els Esquemes i llur reproducció assistida. 9 Guions quasi de pel•lícula. 10 El llenguatge de programació d'un ordinador anomenat cervell. 11 De l'Edat de Pedra a l'Edat de la Informàtica, com aquell qui res.

Capítol 3. Propietats de la Memòria
Aspectes psicològics, funcionament i utilització

3.01 Atributs d’una bona Memòria. 1. No pensem el que volem, sinó el que podem. 2 Quatre atributs que fan una bona Memòria (A. Facilitat per adquirir el record. B. Permanència de la impressió. C. Fidelitat de la representació. D. Capacitat de servir-se dels records) 3 Test per entrar en el club dels bons memoriosos.

3.02 La recuperació d’informació. 1 Entre la Botigueta Operativa i el Gran Basar Estructural. 2 El desordre no té ni futur ni recuperació. 3 Quan les comunicacions fallen, la Memòria es bloqueja 4 Quan les necessitats criden, la Memòria es desperta. 5 El poder de la Memòria integrada del lampista. 6 És més fàcil ficar i mantenir, que no pas treure. 7 Preguntes inoportunes, a un sistema inadequat.

3.03 L’associació d’idees. 1 Sobre les maneres de lligar i com aconseguir-ho amb facilitat. 2 La funcionalitat i la correlació en l'art de lligar. 3 Les connexions múltiples, afavoreixen la indissolubilitat de les unions. 4 Un grapat de requisits, per poder fer associacions a dojo. 5 La trama i l'ordit, en la teixidura automàtica de la Memòria. 6 Associacions sense ànim de lucre, amb imaginació i sense fronteres. 7 Diagrama d'Associacions no governamentals.

3.04 Les estratègies en la recerca. 1 Els avantatges de la preevaluació. 2 Decisions de conveniència. 3 Saber rebutjar els treballs inútils. 4 Sherlock Holmes en acció. 5 Saber o no saber, heus aquí la qüestió. 6 A la recerca de l’arca perduda en temps remots. 7 Una investigació lògica. 8 Els processos autònoms d'investigació i recerca. 9 La inspiració no és Providencial, sinó fruit de l'esforç i del treball. 10 El neguit de la recerca inacabada.

3.05 La recuperació d’imatges. 1 Un còctel de Mots i Vults, per potenciar la Memòria. 2 La recuperació d’informació en la casa desconeguda. 3 Dues maneres de recordar Vults. 4 Inconvenients i avantatges, segons la forma de memoritzar. 5 Estalvi i simplificació en el tractament de Vults. 6 Imatges i conceptes en combinació. 7 Figures que alegren la vista i estimulen la Memòria. 8 Imatges que activen la imaginació. 9 Encontres en la tercera fase.

3.06 Comprensió i Memòria. 1 El coneixement del passat. 2 El gos cosmonauta de Barskertwille. 3 L’alt tribunal de la improcedència. 4 Manipulació i subjectivitat en la Memòria. 5 Els errors i les manipulacions en les identificacions oculars.

3.07 Els processos d'aprenentatge. 1 Predisposició genètica i aprenentatge inconscient. 2 No és el mateix recordar que reproduir. 3 Les etapes en la llarga marxa dels processos d'aprenentatge. 4 Condicions que determinen un bon ensinistrament. 5 Capacitació tècnica, virtuosisme i Memòria Psicomotora. 6 Les Seqüències Psicomotores en els exercicis d'entrenament. 7 Relació entre el Record Conceptual i la Memòria Psicomotora. 8 Recuperació i Reproducció en la Memòria Psicomotora.

3.08 La divina Memòria. 1 Existeix una sola Memòria amb tres Sistemes, i moltes delegacions. 2 Parlar clar i català, ens permet pensar. 3 Cinc ingredients purs, per cuinar un bon discurs. 4 Dissertar, paradigma d'integració i coordinació en la Memòria. 5 L'aprenentatge integrat, del violinista en el teulat. 6 L'aprenentatge d'una esquiadora, amb Memòria Psicomotora.

3.09 Principis reguladors. 1 Adaptació. 2 Predisposició. 3 Mimesi. 4Estructuració. 5 Eficiència. 6 Selecció. 7 Ús. 8 Associació. 9 Consumació. 10 Ubiqüitat. 11 Integració. 12 Perfectibilitat. 13 Recapitulació general i sense condicions.

Capítol 4. La Mnemotècnia
Aspectes tècnics, artificis i perfeccionament de la Memòria

4.01 La Tecnologia de la Memòria. 1 Descobriments moderns per explicar tècniques antigues. 2 Diverses definicions per dir el mateix. 3 De les solucions més casolanes, a les tècniques més sofisticades. 4 Uns artificis anomenats mnemònics. 5 La memòria cansada, és la que fa la feina. 6 Llibertat de Memorització per a tothom. 7 Un interès elevat facilita la Memòria, però no la hipoteca.

4.02 Mecanismes psicològics. 1 Atenció contra la ignorància i la incultura. 2 La Concentració necessària per obtenir l'or. 3 La Repetició pot ser carregosa, però és eficaç. 4 Impressió Múltiple d'una nit a l’òpera amb els germans Marx. 5 Visualització dels aparadors. 6 Animació en les excursions. 7 Semblança de la lluna. 8 Motivació seductora d'una bona professora. 9 Associació eròtica amb l'àcid sulfúric. 10 Estimulació amb la prostituta del ministeri. 11 Relació Episòdica d'una aventura emocionant. 12 Conseqüència en l’eixample barceloní. 13 La Realitat Definida d'una Pedrera o d'un Palau. 14 La Integració Cognoscitiva ens consolida la Memòria.

4.03 Propietats dels Mnemònics. 1 Una Associació olímpica, amb Conseqüència alfabètica. 2 L'Associació, la Visualització i la Impressió Múltiple del Karate. 3 L'Associació, la Visualització, la Semblança i l'Estimulació dels estels. 4 Una bona orientació, gràcies a la Visualització i l'Associació. 5 Com distingir un druida d'un sicari, gràcies a la Semblança, la Visualització i l'Associació. 6 Aplicació de la Repetició per anar a la botiga. 7 La Visualització dels queviures que volem comprar. 8 Estratagemes per a l’Estimulació del consum. 9 La Visualització, l’Animació i l’Estimulació del carnestoltes.

4.04 Més propietats dels Mnemònics. 1 Visualització, Animació, Estimulació i Relació Episòdica d'En Guifré el Pilós i la Conseqüència. 2 Ús de l'Associació i de l'Estimulació elèctrica. 3 L'Associació dels 4 gats i la seva Conseqüència. 4 Aplicació de la Impressió Múltiple i de la Repetició magnetofònica. 5 Una Associació laica amb la Realitat Definida pels Sants. 6 L'Estimulació i la Relació Episòdica amb la Dama de les Camèlies. 7 Visualització de la Realitat Definida i la Integració Cognoscitiva.

4.05 Els Mnemònics i llurs aplicacions. 1 Mètode per memoritzar llistes de paraules. 2 De la rutina a la consciència, o com memoritzar una lliçó. 3 Com recordar les persones que acabem de conèixer. 4 Per no oblidar el nom dels coneguts. 5 Per recordar el que es llegeix. 6 Com memoritzar Esquemes que provoquen guerres. 7 L'escandalós triangle de la Sra. Hipotenusa amb dos catets. 8 Com aprofitar-se del Triangle del Tartamut per memoritzar. 9 Com recordar les carreteres del País, sense haver de pagar peatge.

Capítol 5. La Numeració Alfabètica
Tècniques mnemòniques, generalització i aplicacions especials.

5.01 Comptar amb paraules. 1 De les magnituds abstractes a les paraules concretes. 2 La Numeració Alfabètica ens ajuda a memoritzar. 3 Els Mnemònics ens ajuden a recordar la Numeració Alfabètica. 4 Recordar telèfons i adreces per mitjà de la Numeració Alfabètica. 5 Com memoritzar els números de comptes, DNI i d'altres xifres.

5.02 El Codi Mnemònic. 1 Un instrument sofisticat, per recordar i satisfer el més exigent. 2 Un Codi de grans prestacions si se sap utilitzar.

5.03 Generalització del Codi. 1 Com utilitzar el Codi Mnemònic per recordar xifres. 2 Connexions Associatives a l'abast de tothom. 3 El Codi Mnemònic, com a mitjà per memoritzar en general. 4 L'agenda invisible dels agents secrets. 5 Repàs de les estratègies utilitzades per retenir la informació. 6 Els poders sobrenaturals dels Mags.

5.04 L'Almanac dels Records. 1 Les Efemèrides de l'Almanac. 2 Un Almanac virtual, per recordar la història real. 3 De Carlemany i Jaume I, a la mort i la Renaixença. 4 Episodis d'una història immortal, que constitueix la Història Nacional.

5.05 L’Arxiu Mnemònic. 1 Examinar-se de Memòria en ciències abstruses. 2 Una construcció virtual, sense permís municipal. 3 Plànols, Memòria i plec de condicions, de l'Edifici de l'Arxiu. 4 Descripció dels apartaments i llurs habitacions. 5 Decoració d'una habitació amb quatre armaris. 6 Els prestatges imaginatius d'un armari virtual. 7 Numeració dels prestatges i llur encaix en els armaris de la casa. 8 Retrat robot dels inquilins dels pisos.

5.06 El Raval dels memoriosos.1 Edificis imaginatius per Barris amb Memòria de disseny. 2 El Raval dels Jutjats, ja te Estatut. 3 El call, Barri Jurídic¿ 4 Tot un barri d'edificis amb Memòria històrica i llurs Arxius. 5 Una Biblioteca virtual per un Raval imaginari. 6 Ésser una persona ordenada, no és políticament incorrecte.

5.07 Epíleg. 1 La Revolució Cultural de l'Evolució, i de propina algunes reflexions. 2 Final del viatge virtual Sobre la Memòria.

Capítol 6. Annexos.
6.01 Glossari. Diccionari Mnemotècnic. Terminologia utilitzada.
6.02 Relació d'experiments, proves, exercicis i treballs
6.03 Relació de diagrames, gràfiques, taules i figures.
6.1 a 6.6 Bibliografia. Llibres consultats

BIBLIOGRAFIA:
Fer-se Humà, de Ian Tattersall, conservador del Departament d’antropologia del Museu Americà d'Història Natural de Nova York. Llibres a l’abast. Edicions 62. La singularitat de l’home i la evolució. Els orígens i l’evolució del cervell i de la cognició.

El traç de la natura. Jordi Sabater Pi. Edicions 62, Barcelona. Estudi científic dels primats, la seva evolució i el seu parentiu amb els humans.

Von den Wurzeln des Bewusstseins (Arquetips i inconscient col·lectiu). C. G. Jung. Paidos Barcelona. Estudi de la psique, de l'inconscient i dels arquetips.

The selfish gene (El gen egoista),  Richard Dawkins, Oxford University Press.. Biblioteca Científica Salvat, Barcelona. les bases biològiques de la nostra conducta.Genètica, selecció natural i evolució de les espècies.

Vnimanie i pamiat (Atenció i memòria). A.R. Luria. Edicions de la Universitat de Moscou Ed. Fontanella: Els factors determinants de l’atenció, mecanismes fisiològics de les memòries a curt i a llarg termini, i la memorització en l’etapa infantil

La Memòria, resultats i Teories. Alain Lieury, Bruxelles. Biblioteca de Psicologia, Editorial Herder, Barcelona. Epistemologia de la Memòria, els models cibernètics, la memòria a curt i a llarg termini, les estructures i les bases biològiques.

Human Information Processing (Processament de la informació Humana). Peter H. Linsay –Donald A. Norman, Nova York. Col·lecció Memòria i Llenguatge, Editorial Technos, Madrid.  Introducció a la psicologia, processament de la informació neural i els sistemes visual i auditiu.

The Mind I (La Ment) d'Antony Smith. Hodder and Stoughton de Londres. Salvat Editors, S.A. Barcelona. Una visió biològica de la Ment humana. Gènesi, evolució, descripció i funcionament del cervell i del sistema nerviós; la seva relació amb els sentits.

The Structure of human memory (Estructura de la memòria humana). Charles N. Cofer, the Pennsylvania State University. Edicions Omega, Barcelona. Estudi de la memòria feta per catorze especialistes. Inclou una perspectiva històrica, funcionament, estructura, organització, estratègies i una exposició de la memòria a curt termini.

La filla del Ganges. Asha Miró. Edicions La Magrana, Barcelona. experiència personal en l'aprenentatge i l'oblit dels idiomes.

Sobre la memòria. Evolució, cultura i Mnemotècnia. Manel Pagès i Panadès. Editorial Pagès Editors de Lleida. Anàlisis dels sistemes que formen la Memòria: Memòria Operativa (SOM), Immediata (SIM) i Estructural (SEM). Els processos fisiològics que possibiliten la memòria. Mecanismes psicològics que ajuden la memorització i enforteixen la memòria. La Mnemotècnia, conjunt de tècniques i normes que milloren la capacitat de recordar, que ajuden a conservar els records amb seguretat i durant més de temps.

DIVERSES DEFINICIONS I ASPECTES DE LA MEMÒRIA

Definició evolucionista: "La memòria és essencialment la propietat, compartida per un gran nombre d’organismes vius, d’emmagatzemar informació sobre experiències passades, de manera que aquestes poden ser realitzades posteriorment a fi de millorar les possibilitats de supervivència de l'animal. Chris Evans

Punt de vista tècnic: "Allò que puguem col·locar a les nostres llibreries no cal introduir-ho en els nostres cervells". Auguste Forel.

Concepte fisiològic: “Les representacions que perduren després que una experiència real s'ha acabat, son l’essència de la memòria. Memòria és el nom que donem a la nostra capacitat de retenir a la ment, tan les experiències recents, com aquelles que constitueixen el nostre passat”. Charles N. Cofer

Model Cibernètic: “La memòria és la capacitat de restituir la informació continguda en un missatge en absència d’aquest últim, o de reconèixer aquesta informació entre altres missatges”. Alain Lieury

Aspecte filosòfic: "Remembra el passat, ordena el present, preveu el futur" Ramon Llull

Raonament psicològic: "Cal haver començat a perdre la memòria, encara que només siguin uns serrells, per adonar-se que aquesta memòria és el que constitueix tota la nostra vida. Una vida sense memòria no seria vida, com una intel·ligència sense possibilitats d’expressar-se no seria intel·ligència. La nostra memòria és la nostra coherència, la nostra raó, la nostra acció, el nostre sentiment. Sense ella no som res". Luis Buñuel.

Visió cultural: "La memòria és traïdora, certament, i és limitada, inconsistent i falsa, i per això fem ben fet de confiar en les màquines. Però no més fins a un cert punt: fins a aquell límit més enllà del qual quedaríem per dins buits i sense substància. Perquè la memòria és la preservació interior del passat, però també és la única cosa que dóna llum al present i algun sentit als possibles futurs" Joan F. Mira..

Reflexió històrica: “Som el resultat de l’Evolució i del Temps. Creadors i dipositaris de cultures i de civilitzacions. Els nostres coneixements, la nostra personalitat i el nostre esperit, rauen en la nostra Memòria. Som allò que hem esdevingut , però sense la Memòria no seríem res”. Manel Pagès i Panadès